ADVERTÈNCIA - Lluita contra les falsificacions.

Els col·leccionables de qualsevol mena tenen el risc de ser copiats, falsificats i reimpresos. Aquesta plaga s'estén a tots els camps del col·leccionisme, a tot arreu i els segells i la història postal de la guerra d'Espanya no són una excepció. En aquest article intentarem donar una guia perquè els col·leccionistes puguin evitar fraus.

PRIMERA REGLA. El sentit comú.
Si una cosa fa mala olor, probablement és dolenta.

SEGONA REGLA. Les baratures no existeixen.
A no ser que algú no sàpiga què ven, les baratures normalment no existeixen.

TERCERA REGLA. Si quelcom no s'assembla a res conegut, probablement és un invent.

Vegem-ho en exemples pràctics:

Tipus I. Manipulacions. Són perilloses si no es disposa de prou informació.

Vegeu aquesta targeta postal, anunciada a Delcampe.net:

La targeta postal és original, impresa per la Creu Roja durant la guerra d'Espanya, al bàndol republicà, i els segells i les marques també són originals. On és el problema, doncs? Bé, mescla segells republicans i franquistes. El local de 10c de Ciudad Rodrigo és una emissió local franquista de la província de Salamanca. És impossible que algú l'enganxés en una postal enviada desde i a Barcelona el 1938. Més probablement, algú amb accés a la marca postal va fer aquesta manipulació molts anys després de la guerra. Per tant la targeta postal és original, però no va ser marcada el 3 de desembre de 1938, com mostra el datador, sinó molt temps després. El venedor demanava 50€ per aquesta manipulació sense probablement ni saber que ho és. Nosaltres mateixos tenim una peça amb aquest mateix problema a la nostra botiga, avisant que és una manipulació, però al contrari que en l'exemple anterior: una vinyeta política republicana en un sobre enviat durant la posguerra:

El vam adquirir en una reputada casa de subastes espanyola, i, encara més, de la col·lecció d'un expert.

Tipus II. Invents. No suposen cap mena de perill. Si els compreu, és que us mereixeu que us estafin.

Ebay està ple d'aquestes bajanades. Alguns exemples:

Ho anomenen "cupons de necessitat", "cupons de racionament", "cupons de pòster", etc. Diuen que van ser impresos durant la guerra d'Espanya per ambdós bàndols. Inexplicablement utilitzant disenys idèntics, evidentment. TOT SÓN INVENCIONS. Cap d'aquests papers no va ser imprès durant la guerra; foren fabricats la dècada de 1970 exclusivament per estafar els col·leccionistes. Especialment col·leccionistes no familiaritzats amb els materials de la guerra d'Espanya. Allunyeu-vos d'aquestes porqueries, que es poden trobar en quantitats industrials a Ebay per quatre duros.

Hi ha una varietat d'aquests papers anomenada "segells paper moneda" o "monedes de cartró". El govern de la República, certament, va emetre cartrons rodons amb segells adherits per combatre la manca de moneda fraccionària al final de la guerra. Aquesta és una peça original:

Les originals comparteixen el mateix disseny d'anvers: l'escut de la República. No són colorides, sinó austeres. No van ser dissenyades per ser atractives, només perquè no hi havia prou monedes disponibles. Al dors hi ha un segell adherit, que dona al cartró el seu valor facial, per ser usat com a moneda fraccionària.

Ara vegem alguns invents basats en aquests originals:

Són el contrari de les originals: molts colors, dissenys estranys i atractius, menció del lloc d'emisisó, com si fossin locals. I no ho són! Només són invencions que van sortir de la mateixa impremta que va fer els "cupons de necessitat" la dècada de 1970 per estafar col·leccionistes. Allunyeu-vos d'això, també, ja que Ebay en va ple.

Aquest és el grup menys perillós ja que és evident, fins i tot sense tenir cap coneixement sobre les emissions de la guerra d'Espanya, que són invencions. Tot i que sembla que això no resulta obvi per a un grup no poc nombrós de persones, ja que aquestes fantasies tenen comprador. Algú falla a l'hora d'aplicar la primera norma d'aquest article: sentit comú.

Tipus III. Reimpressions. Són força perilloses si no es disposa de la informació adequada.

Afortunadament només unes quantes emissions han estat reimpreses, i els catàlegs ho adverteixen.

Tipus IV. Sobreimpressions.

Possiblement aquest és el grup més perillós, però evitable si saps què fas. Durant la guerra la manera més habitual d'imprimir sobretaxes fou usant tipografia i, per aquest motiu, al dors del segell s'ha de veure la marca creada per la pressió dels tipus amb la mateixa forma que la marca del davant. Aquesta és la norma més senzilla per evitar les estafes amb les sobreimpressions, i la més efectiva.

Esperem que aquesta guia us sigui d'utilitat, però si de totes formes teniu dubtes us podem ajudar. Contacteu-nos.